Els meus escrits

El secret d’un dia de pluja

Em vaig a donar, que de cop

i sense previ avís, els dos

miràvem concentrats com plovia.

Aquella cortina d’aigua formada

per milers de gotes feien de

mirall dels sentiments

amagats que no podien sortir

a la llum. Aquella pluja

ens recordava que teníem un

secret, encara per descobrir

si era equivocat, o no. I

aquells petits instants van

quedar gravats per l’eternitat al

creuar-se les nostres mirades.

Allò era real, i sense un llenguatge verbal

creien que aquells segons viscuts

ja formaven part de les nostres vides.

                  Edu, 9/10/2009