"Mentre tingui vida i salut, continuaré decantat-me fortament per la prosa, estimant-me la superfície de la terra i delectant-me en coses sòlides i retalls d'informació inútil. L'esforç consisteix a reconciliar tot allò que m'agrada i que em desagrada, i que tinc gravat al cervell, amb les activitats no individuals i essencialment públiques a les quals ens aboquen a tots nosaltres aquests temps"
Avui he acabat interessant llibre: El Covard d'en Jarred McGinnis amb traducció d'Anna Llisterri.
Regal de l'Àngels pel meu passat 50 aniversari
Una història dura basada en la relació difícil entre un pare i el fill però malgrat tot sempre ens podem reconstruir.
Una novel·la molt recomenable, però no busqueu un relat doç i ensucrat.
Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídees, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l?autodestrucció. Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.
(text estret de la pàgina web iberlibro.com)
Enllaç l'entrevista que li va fer Xavier Graset a l'autor del llibre Jarred McGinnis
