dimecres, 31 d’octubre del 2012

Música la millor teràpia

Us deixo amb les quatre cançons de Barón Rojo que surten al meu escrit anterior. D'alguna manera són la meva banda sonora. 
Espero que us agradin.


Una cançó que m'ha ajuda't aixecar-me moltes vegades. I us puc assegurar que no han estat poques en els últims 25 anys. Un gran record quan l'escoltava fent la mili.


Chica de la ciudad, només ella sap quantes vegades la he buscat.


Una cançó molt diferent a l'estil del grup, però que sempre m'ha fet somiat per aconseguir les coses que la vida em plantejava. El millor record d'aquesta cançó es recordar quant la canta la meva mare. Imagineu-vos la de vegades que la sentit.

L'Himme de la meva vida. Les persones del meu voltant saben que quant aquesta història aquí a la terra s'acabi. Vull que soni molt forta.

Els meus escrits



Barón Rojo

Música lligada al sentiment
de la meva història personal.
On al despertar de l’adolescència
va omplir de forma radical
l’estil de viure,
al lligar música i lletra
amb la meva evolució personal.
Veu ser empenta en un etapa d’inseguretats elevades
a la màxima expressió.
Heu estat grup de vida, d’aquesta vida meva , que ara ja a proa dels 40 anys m’adono que gairebé 30 els hem pasta junts.
Hem resistit “resitire”
Hem buscat  la “chica de la ciudad”
Hem somiat amb “mil años luz”
I quan aquest viatge en forma de vol s’acabi.
No oblidaré mai que “los rockeros van al infierno”.
Gràcies per acompanyar-me mitja vida.

Edu, 30 d’octubre del 2012

Experiències... Pel·lícula de Baron Rojo.



Ahir a la tarda vaig gaudir d’una estona per mi. Passejar per Barcelona, visitant llibreries i botigues plena de pelis a bon preu. I el plat fort dins del Festival Internacional de cine documental musical de Barcelona IN-EDIT BEEFEATER, als cinemes Arribau vaig poder veure i gaudir la Pel-lícula-Reportatge que van fer dedicat a la gira del 30 anys de BARON ROJO. un grup que ha format de la bandA sonora de la meva vida i que encara continua molt present dins meu.
DIMARTS 30 D'OCTUBRE MULTICINES SALA 5 ARRIBAU. BARÓN ROJO. LARGA VIDA AL ROCK&ROLL

enllaç de la pàgina de la peli on podeu trobar més informació

 http://www.baronrojolapelicula.com/

 i el trailer de la peli.
 http://www.baronrojolapelicula.com/trailer/
 
 

Foto del dia

Col·lecció finestres: vivendes ferroviaries de Sant Vicenç de Calders, Coma-ruga. Setembre'2012

Frase del dia

Quien mira hacia afuera, sueña;
quien mira hacia adentro, despierta.
                      Carl Gustav Jung

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Música la millor teràpia

Que tingueu un bon inici de setmana, gràcies a tothom per continuar buscant els detalls de la vida. Què no és gens fàcil.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Foto del dia

Col·lecció finestres: Vivienda ferroviaria de l'estació 
de Renfe d'Olesa. 28/10/2012

Frase del dia

No existe nada bueno ni malo; es el pensamiento humano el que lo hace aparecer así.
                   William Shakespeare (1564-1616)

Reportatges d'estacions de ferrocarril

Avui anem a l'antiga estació d'Olesa de Montserrat de Renfe. Fora de servei ja fa gairebé una década. L'edifici de viatgers juntament amb un edifici de vivendes pels ferroviaris i l'imponent moll de carga van ser enderrocats l'any 2005. Una prova més del poc interès i respecte dels nostres polítics i institucions amb el patrimoni industrial del nostre país.
ANTIGA ESTACIÓ D'OLESA DE MONTSERRAT DE RENFE
L'estació d'Olesa de Montserrat (PK 324,8 de la línia Zaragoza-Lleida-Manresa-Barcelona) es situa entre Viladecavalls i Vacarisses. Aquest punt va arribar a ser d'una importància notable i fins ben entrat el segle XX era l'única estació ferroviària de la població, si bé quedava molt allunyada del nucli urbà. Donat que els FGC disposen d'una estació situada al centre d'Olesa i que la de la xarxa de via ampla queda a 3 km els anys noranta del segle XX es va clausurar per al servei de viatgers, després d'haver estat convertida durant una època a baixador. L'estació està formada actualment per les dues vies generals amb andanes laterals, si bé antigament havia disposat d'una via desviada i una via morta que servia un moll. L'edifici de viatgers es situava a l'esquerra de les vies (mirant cap a Manresa), si bé l'any 2005 es van enderrocar totes les edificacions que quedaven encara en peu. Just a la sortida de l'estació direcció Manresa hi ha l'imponent viaducte d'Olesa o de Boixadell, una de les obres d'enginyeria més destacades no només de la línia sinó de tot Catalunya.

Fotos realitzades el 3 de gener del 2004 

 Edifici de viatgers i edifici de vivendes pels ferroviaris. 
L'estació ja estava fora de servei i no parava cap tren.
 En primer terme l'edifici de vivendes pels ferroviaris. 

 Vista de l'edifici de viatgers des del carretera 
d'arribada a l'estació
L'estació constava d'un impressionant moll de carga.
 Aquests tres edificis avui dia ja no hi són.

Reportatge de foto realitzat avui 28 d'octubre del 2012


 Encara que ja no paren els trens, l'estació continua estant indicada des de la carretera
 Antic dipòsit d'aigua per les locomotores de vapor.
Vista direcció Manresa. A la dreta restas del mur de l'antic moll de carga
 Vivienda ferroviaria, avui en dia abandonada al costat de l'antic dipòsit d'aigua.
 On estan aquest sacs de runa es just on s'aixecava l'edifici de viatgers de l'estació d'Olesa.
 Antic edifici dels lavabos de l'estació. Aquests no els van enderrocar.
  Antic edifici de la sub-estació (transformadors) que curiosament tàmpoc van enderrocar.
 Via morta amb topera que donava servei al moll de carga
 de l'estació.
 Antic fanals de les andanes de l'estació. Ara ja fa molts anys que van deixar de realitzar la seva funció.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Música la millor teràpia

Durant la meva infància vaig cantar a l'escolania Petits Cantors Catalans de Terrassa, vaig tenir la sort d'aprendre una mica de música i sobretot saber apreciar-la. De les moltíssimes cançons i obres que vaig cantar en aquella època de la meva vida aquesta de Verdi li tinc un record especial. Espero que us agradi.

Imprescindibles...



La Hazaña

Después de todo es fácil recordar
basta con arrimarse al horizonte
basta con bostezar en plena euforia
alcanza con entrar en la agonía

es fácil recordar
se abren las manos
y se cierran
y en el puño vacío
está el juguete
están la cruz o el seno
que se desentendieron del presente
que quedaron atrás
que todavía

es fácil
basta con decir un nombre
basta con desandar cierta tristeza
alcanza con quebrar el odio ajeno
la gran proeza
la mejor hazaña
de la memoria
        es olvidarlo todo.

MARIO BENEDETTI

Foto del dia

 Aquesta tarda l'arc de sant Martí ens ha vingut a 
saludar als Caus.
La Cèlia i la Maria amb l'arc de Sant Martí al fons.

Frase del dia

No mires nunca de donde vienes, sino a donde vas.
                           Pierre Augustin de Beaumarchais 

Frase del dia

divendres, 26 d’octubre del 2012

Foto del dia

Costa Blava, al voltant de la ciutat de Marsella. Juliol'2011

Frase del dia

La peor de las privaciones es no saber descubrir y utilizar lo mejor de nosotros mismos.
                          Jacques Salome

dijous, 25 d’octubre del 2012

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Frase del dia

Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años.
                                Abraham Lincoln

Imprescindibles...


LUNA CONGELADA

Con esta soledad
alevosa
tranquila

con esta soledad
de sagradas goteras
de lejanos aullidos
de monstruoso silencio
de recuerdos al firme
de luna congelada
de noche para otros
de ojos bien abiertos

don esta soledad
inservible
vacía

se puede algunas veces
entender
el amor.

             Mario Benedetti

Foto del dia

Costa blava, Marsella. Juliol'2011

Frase del dia

El destino es el que baraja las cartas, pero nosotros los que jugamos.
                        Artur Schopenhauer

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Música la millor teràpia

Avui música de The Police. Espero que us agradi.


Foto del dia

Los Gigantes, Illa de Tenerife, Març del 2011

Frase del dia

El destí té dues maneres de ferir-nos:
negant els nostres desitjos i acomplint-los.
                          Henry Frédéric Amiel

Foto del dia

Col·lecció finestres: des de l'antiga vivenda ferroviaria de l'estació de Queretes. Agost'2012

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Frase del dia

Hay que quitar importancia a las cosas y llevarlas con ánimo alegre. Es más humano reírse de la vida que llorarla.
                          Séneca

Passió per córrer

Mai es pot dir que la setmana ha estat dolenta perquè moltes vegades la següent és pitjor, jejeje.
La lessió a l'esquena a durat una mica massa. Però avui i amb un bon xàfac he tornat a sortir a córrer.

Dimecres 18...........................massatge de cames
Diumenge 21..........................47 minuts.

Començem nova setmana amb noves il·lusions.

Pel·lis per entretenir-se, aprendre i sentir



Aprofitant el diumenge, avui he vist una nova pel·lícula de la biblioteca de Vacarisses. 
THE FIGHTER. guanyadora de 2 oscar i 2 globus d’or. Basada en un història real, Un drama amb algunes notes d’humor de dos germans dedicats a la boxa i la trama al voltants d’ells, de tota la família. Entretinguda.
Ficha técnica
Título original: The Fighter
Año: 2010
Duración: 115 minutos
Presupuesto: 25.000.000 dólares
País: EE.UU.
Género: Drama, Deporte, Biografía
Estudio: Paramount Pictures, TriPictures
Sinopsis 
La cinta sigue la historia del boxeador irlandés de Boston Mickey Ward, y cómo fue ayudado por su hermanastro Dicky Eklund para conseguir ser el campeón de peso ligero. Antiguo boxeador, Eklund logró noquear a Sugar Ray Leonard, pero la fama lo condujo a un camino de excesos, drogas y alcohol, y tratará de redimirse a través de la carrera de su hermanasto Mickey. 




Experiències..., esmorzar de sant.

Avui diumenge la Cèlia està molt contenta, és el seu sant. Ja no està de moda celebrar els sants, però pels nens qualsevol festa és important per ells.
Ahir vam començar fent una activitat amb fang, sopant van veure una peli i aquest matí esmorzar gens dietètic, ous ferrats i beicon, però un dia és un dia.
En cap moment podem oblidar que la felicitat en el dia a dia, són els nostres detalls de vida.


FELICITATS CÈLIA

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Els meus escrits



Hago belleza de la soledad,
pues al seguir buscando encuentro
el rincón deseado
que siempre estuvo en mi mente.

No te distraigas  de la razón
que intento descubrir,
pues a mitad de mi vida
no logro conquistar
más allá del orden
establecido de las cosas
que siempre encontré diferentes a mí.

Que quise asociar
a mi estabilidad.
Pero con el trayecto
a medio recorrer,
desespero al mirar al infinito,
visitando una y otra vez
el filo del precipicio
de una vida aposentada
sobre la revolución de los
sentimientos que
siempre estuvieron allí.

               Edu, 16 d’octubre del 2012

Foto del dia

     El sol ens diu adeu deixant aquesta imatge un vespre d'estiu del 2012

frase del dia

Si la vida es injusta contigo, tú no seas injusto con tu vida.

Imprescindibles...



Elegir mi paisaje

Si pudiera elegir mi paisaje
de cosas memorables, mi paisaje
de otoño desolado,
elegiría, robaría esta calle
que es anterior a mí y a todos.

Ella devuelve mi mirada inservible,
la de hace apenas quince o veinte años
cuando la casa verde envenenaba el cielo.
Por eso es cruel dejarla recién atardecida
con tantos balcones como nidos a solas
y tantos pasos como nunca esperados.

Aquí estarán siempre, aquí, los enemigos,
los espías aleves de la soledad,
las piernas de mujer que arrastran a mis ojos
lejos de la ecuación de dos incógnitas.
Aquí hay pájaros, lluvia, alguna muerte,
hojas secas, bocinas y nombres desolados,
nubes que van creciendo en mi ventana
mientras la humedad trae lamentos y moscas.

Sin embargo existe también el pasado
con sus súbitas rosas y modestos escándalos
con sus duros sonidos de una ansiedad cualquiera
y su insignificante comezón de recuerdos.

Ah si pudiera elegir mi paisaje
elegiría, robaría esta calle,
esta calle recién atardecida
en la que encarnizadamente revivo
y de la que sé con estricta nostalgia
el número y el nombre de sus setenta árboles.

Mario Benedetti

Us deixo també aquest video amb imatges xules i música agradable per que us faci companyia tot llegint a Mario Benedetti


divendres, 19 d’octubre del 2012

Foto del dia

                 Parc natural dels Ports de Beceit. Agost'2012

Frase del dia

Cuando quieres realmente una cosa, todo el Universo conspira para ayudarte a conseguirla. Sólo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo al fracaso.

                  Paulo Coelho.

Música la millor teràpia


Foto del dia

L'Oceà Atlàntic desperta  a un nou dia. Ile  de Re, Juliol'2012

dijous, 18 d’octubre del 2012

Frase del dia

La esperanza deja de ser felicidad cuando va acompañada de la impaciencia.
                             John Ruskin

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Foto del dia

El cel vol sonriure. Agost'2012 Queretes.

Frase del dia

El corazón debe encontrar el valor necesario para efectuar sus descisiones.
                  James Hillman.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Música, la millor teràpia

Piezas (Pensando en ti todo encaja otra vez) -Duncan DHU

 


Foto del dia

Llevar-se d'hora, per no deixar de mirar.
 Ile de Re (França) 20 de Juliol'2012

Frase del dia

Allà on la vida aixeca murs, la intel.ligència obre una sortida.
                       Marcel Proust

Passió per córrer

Difícil setmana, doncs vaig començar amb problemes al tormell i he acabat amb una contractura a les cervicals. Així i tot he pogut córrer dos dies.

Dimecres 10..............1 hora
Dijous 11...................1 hora.

Aquesta setmana no pinta gaire millor, espero estar recuperat a finals de setmana.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Pel·lis per entretenir-se, aprendre i sentir

Aquesta tarda he vist aquesta pel.li agafada a la gran biblioteca del Castell de Vacarisses.
Pel.li entretigunda, basada en la novela de Antonia Skármeta. Va tenir 9 nominacions als Goya.
Sinopsis
 Con la llegada de la democracia, el presidente de Chile decreta una amnistía general para todos los presos sin delitos de sangre. El joven Ángel Santiago (Abel Ayala) está decidido a vengarse de los abusos sexuales que ha padecido en la cárcel, pero al mismo tiempo planea un ambicioso y arriesgado robo para el que necesita la colaboración de Nicolás Vergara Grey (Ricardo Darín), un famoso ladrón de bancos que huye de su reputación mientras trata de recuperar a su familia. Su plan se complica por la mágica presencia de Victoria, una misteriosa bailarina adolescente cuyos padres fueron asesinados durante la dictadura de Pinochet.



Frase del dia

La importància es troba en la mirada, no pas en el que observem.
                           André Gide

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Imprescindibles...

Avui us deixo amb un gran com Mario Benedetti. 
Espero que us agradi.

No te rindas

Mario Benedetti

No te rindas, aun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
 
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
 
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
 
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
 
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
 
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estas sola,
porque yo te quiero.

Foto del dia

Pedres, platja de les balenes a l'Ile de Re, França. Juliol'2012

Frase del dia

Aprofita l'orportunitat en totes les coses; no hi ha cap mèrit més gran.
                                  Píndar.

Imprescindibles...

 Hay que enamorarse 
de  nuestros deseos
con paciencia/pasión/osadía
entregarles el alma
y el cuerpo

Para que maduren
es aconsejable
salir a su encuentro
desechar relojes
limpiar los espejos
                  
No leer horóscopos
ni ver noticieros
caminar descalzos
endulzar sus días
y vivir con ellos
                 
En la hora justa
en el momento exacto
sin proeza alguna
se estarán cumpliendo


A.Alba
trobat al bloc de l'autora:descubriendonuestrointerior.blogspot.com

Posta de sol al Matarranya(Teruel)
Abril'2012

Pel.lis per entretenir-se, aprendre i sentir

Potser al títol d'aquesta secció hauria d'afegir i patir. Pel.lícula interessant i ben feta però et crea un clima de neguit durant tota la pel.li. Ara m'estava informant i veig que està basada en una novel.la. 

Argumento

La carretera sigue la premisa del libro del mismo nombre. Un padre sin nombre (Mortensen) y su hijo de corta edad (Smit-McPhee) luchan por la supervivencia en un mundo convertido en un páramo invernal en decadencia tras un cataclismo cuyo origen jamás es determinado.
Durante su viaje van buscando alimentos, vivienda, seguridad, evitando constantemente a los bandidos y caníbales que ahora pueblan la tierra mientras viajan hacia el sur en busca de la costa y huyendo de las bajas temperaturas. En el mundo ya no quedan animales y no crecen cultivos. Los escasos recursos alimenticios son perseguidos ávidamente por los supervivientes y a medida que la sociedad se desintegra y la comida falta, el ser humano aparece como la última fuente de alimento para muchos. El padre lucha durante toda la película por inculcar valores y enseñar a su hijo cómo sobrevivir y mantener la cordura en un mundo donde los nexos sociales se desvanecen, luchando él mismo contra la psicosis y la paranoia que devastan lentamente su psique.
En forma de pesadillas se presentan flash-backs que explican el por qué de la travesía a la costa, qué le sucedió a la madre, y que expanden el universo psicológico del padre, quien aparece como una persona compleja, sufrida, lúcida, pero obstinada, que persiste en sobrevivir pese a considerar el suicidio.