Aeri de Montserrat, febrer 2019
Més aviat o més tard, ens adonem que els millors moments de la vida, són aquelles petites coses del dia a dia, que et fan somriure i t'omplen el cor. Caminar, natura, patrimoni ferroviari, música, llegir, escriure, fotografia, familia ... BENVINGUTS AL MEU TREN DE VIDA
diumenge, 24 de febrer del 2019
diumenge, 10 de febrer del 2019
diumenge, 3 de febrer del 2019
Llibres que he llegit
Aquest passat mes de gener, hem llegit al Club de lectura de la biblioteca El Castell de Vacarisses, el llibre de Llucia Ramís, Les possessions.
Les possessions
3r Premi Llibres Anagrama
Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida.
Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.
De l’obra de Ramis se n’ha dit: «Totes les estacions de la vida hi són amb la passió de l’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor» (José Carlos Llop); «Un estil en què destaca el control d’una sinceritat que trena compassió, perversitat, malenconia, amor i orgull» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).
dissabte, 2 de febrer del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)