divendres, 8 de març de 2013

Els meus escrits



Avui us deixo amb un escrit meu. Estic molt content, doncs, feia més d'un any l'aixeta estava tancada. Espero que us agradi.

ARA, EL CAMÍ SÓC JO

I de cop i volta, els camins van desapareixen just ara, a la meitat, o això crec jo, de la meva vida.
Però ves per on, continuo caminant sense camí.
Fotut, però alliberat. Cansat, però amb la mirada posada a l’infinit, com a metàfora que a partir d’ara ho puc aconseguir tot, perquè només és una qüestió de creure, de ser valent, de tenir coratge.
I és ara amb aquesta empenta, quan tinc clar que no vull fer res, i a la vegada, ho vull fer tot.
No deixaré escapar cap detall que la vida m’ofereixi.
Ara els camins hauran d’aparèixer a l’instant, sense haver de valorar un passat i sobretot oblidant-me del futur prefabricat que ni el destí més optimista t’assegura que és complirà.
Només desitjo instants lligats per poder anomenar-los camí. Perquè sigui conscient  que tot el que passa despertarà molt més tard. I on els milers de pensaments d’insatisfacció que generava, desapareixeran juntament amb aquelles persones del meu entorn plenes de necessitats diferents a la meva realitat.

Edu, 6 de març del 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada