Els meus escrits

                                       Per fi

Aquell crit va ressonar per totes les muntanyes. L’angoixa viscuda aquests últims temps, arribava tot d’una, a un punt d’inflexió provocat per mi mateix.

Volia dir prou a aquella vida grisa i plena de retrets pel passat viscut, que juntament amb el rancor que portava dins del meu cor, no em deixava avançar amb la plenitud que jo necessitava.

Les diferents tonalitats de verds que m’envoltaven, eren l’escenari ideal per ressorgir de les meves cendres encara que la meva ment no era conscient del canvi, que en aquell precís moment  estava disposat a tirar endavant.

Vaig començar a caminar sense cap direcció concreta. Notava que la felicitat que durant tant de temps esperava la tenia a tocar. El camí per fi, semblava que el tenia marcat, com aquella  via de tren on  només  cal decidir quina és l’estació adequada per a que els teus objectius de vida es facin realitat.

La simplicitat d’un llibre ha estat l’excusa per adonar-me que vull ser el que sóc i ser conscient de la meva manera de fer en aquesta vida, de no retardar ni un moment la sensació amagada del gaudir de les coses, i poder compartir les diferents tonalitats de colors que m’acompanyen en el dia a dia.

La història és la senzillesa d’aquell crit del principi on un punt i seguit servirà per despertar-me demà amb l’empenta necessària i dir: per fi...

Edu. M. H