Passió per córrer

Ahir va ser un gran dia. Després de cinc anys dedicat completament a ajudar a l’organització de la Cursa de Muntanya la Campana de Vacarisses, ahir vaig córrer la cursa que durant tants anys havia col·locat punts kilomètrics, cintes, avituallaments, etc... Ahir a la fi la vaig viure per dintre com corredor, això si sense oblidar-me d’ajudar en tot allò que em demanessin.

Ahir vaig tenir la sensació de trencar un malefici que durava més de dos anys, sentir-me corredor, només corredor i gaudir com a corredor.

Amb només cinc setmanes d’entrenament i després d’estar parat uns mesos, la Cursa de la Campana m’ha fet tornar on m’agrada estar, gaudint del córrer.

14 km 700 metres exigents per camins i corriols que m’acompanyen durant tot l’any ja sigui corrents, ja sigui caminant o passejant en família. Paisatges coneguts plens de vistes i racons màgics.

Un temps de 1 hora 15 minuts 17 segons inimaginables va només dos mesos. Un lloc 37 de 444 arribats i 3 masculí del poble, que sense cap afany de competir amb ningú més que no sigui jo mateix, han estat el resultat de difícils decisions, però que el temps m’ha dit que han estat encertades.

La Cursa de la Campana només ha estat el punt i apart que necessitava per no oblidar-me mai, que sempre he pogut, puc i continuaré poden.

 Amb les meves nenes. No cal dir res més

 Amb les companyes i companys de VacarissesCorre

 Amb el suport de la familia

 i amb l'avituallament de Can Codol. Amics que encara creuen que val la pena donar suport a la gent que s'estima