Avui homenatge al meu estimat "pabellón A" que durant gairabé 40 anys ha estat el meu refugi d'infància, joventut i de gran. Va ser el primer bloc de vivendes construït al poblat ferroviari de l'estació de Sant Vicenç de Calders al desembre del 1905. Avui abandonat per la nefasta gestió del patrimoni industrial ferroviari per part d'Adif.
Més aviat o més tard, ens adonem que els millors moments de la vida, són aquelles petites coses del dia a dia, que et fan somriure i t'omplen el cor. Caminar, natura, patrimoni ferroviari, música, llegir, escriure, fotografia, familia ... BENVINGUTS AL MEU TREN DE VIDA
dilluns, 30 de juny del 2014
Frase del dia
Avui, reflexió de final de curs:
Aquest
any tot ha estat diferent, però com mirar enrere no serveix de res,
viure el present és ni més ni menys sentir-se viu i seguir endavant.
Edu Martínez
divendres, 20 de juny del 2014
Frase del dia
Acabaré soñando que los sentimientos son lejanos en el tiempo y solo perduran en la razón del engaño constante.
Edu Martínez
dimecres, 18 de juny del 2014
dimarts, 17 de juny del 2014
Frase del dia
No desistas de un sueño. Solo trata de ver las señales que te lleven a él.
Paulo Coelho
diumenge, 15 de juny del 2014
Passió per córrer
7ena Cursa de Muntanya "La Campana"
de Vacarisses.
Tenia clar que arribava amb molts menys entrenaments que la temporada passada. Però després de córrer gairebé de forma ininterrompuda durant uns 20 anys, fa més o menys un any i mig que córrer no forma part de les meves prioritats, simplement forma part d'una afició més de la meva vida. Mai he estat de plantejar-me grans reptes atlètics, encara que lògicament he aconseguit un quants en tots aquests anys.
Després d'anys formant part de l'organització de la cursa, aquest any he viscut la cursa totalment de corredor, com qualsevol altre que faig durant l'any. El llistó de l'edició anterior estava molt alt, amb una hora 15 minuts.
Aquest any, patint una mica més i algun "quilet" de més he acabat els exigents 15 km en el lloc 58 amb un temps d'1 hora 19'26" com temps real i 32 de la meva categoria.
Aquest any he tingut un meu regal molt important i especial, tant a la sortida com a l'arribada tenia a la Cèlia, la Maria i l'Àngels al meu costat animant-me.
Aquest any tot ha estat diferent, però com mirar enrere no serveix de res, viure el present és ni més ni menys sentir-se viu i seguir endavant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)


