divendres, 23 d’agost del 2024

Llibres que he llegit

 

Si la Sílvia Soler té nou llibre sempre l'haig de llegir durant l'estiu. Son històries que t'ajuden a passar les hores gaudint d'elles. Com sempre amb un llenguatge que entens perfectament i que t'ho fa viure en primera persona.

La història de la Gris t'acaba enganxant sense presses i amb ganes de saber una mica més

Un estiu més un llibre de la Sílvia Soler m'ha acompanyat formant part dels petits plaers de les vacances


Sinopsi 

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva.

               Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

               En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, com a exiliat d’un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on hi descobrirà històries noves, paisatges, olors, costums i tradicions singulars i, sobretot, una família que no sabia que tenia i que amaga un secret en forma de xal de seda amb unes roses vermelles pintades i que els podria vincular al gran Salvador Dalí. I potser, també, hi podrà trobar la manera de tornar a ser feliç. (estreta de la pàgina d'Amazon)

divendres, 3 de febrer del 2023

Frase del dia

 "Mentre tingui vida i salut, continuaré decantat-me fortament per la prosa, estimant-me la superfície de la terra i delectant-me en coses sòlides i retalls d'informació inútil. L'esforç consisteix a reconciliar tot allò que m'agrada i que em desagrada, i que tinc gravat al cervell, amb les activitats no individuals i essencialment públiques a les quals ens aboquen a tots nosaltres aquests temps"

George Orwel, assaig de 1946, "Per què escric"

Foto del dia


 Foto de fa just un any, febrer del 2022 a la platja de Sant Salvador del Vendrell.

dijous, 2 de febrer del 2023

Llibres que he llegit

Avui he acabat interessant llibre: El Covard d'en Jarred McGinnis amb traducció d'Anna Llisterri.

Regal de l'Àngels pel meu passat 50 aniversari 

          Una història dura basada en la relació difícil entre un pare i el fill però malgrat tot sempre ens podem reconstruir. 

          Una novel·la molt recomenable, però no busqueu un relat doç i ensucrat.



 Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídees, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l?autodestrucció. Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.

(text estret de la pàgina web iberlibro.com)

Enllaç l'entrevista que li va fer Xavier Graset a l'autor del llibre Jarred McGinnis

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/jarred-mcginnis-ens-presenta-la-novella-el-covard/video/6188617/


Frase del dia