Pelis per entretenir, aprendre i sentir

Ahir vam tornar anar al Cinema Catalunya de Terrassa.

LA COCINERA DEL PRESIDENTE

TÍTULO ORIGINAL	Les saveurs du Palais
AÑO	2012
DURACIÓN	95 min.
PAÍS
DIRECTOR	Christian Vincent
GUIÓN	Etienne Comar, Christian Vincent
MÚSICA	Gabriel Yared
FOTOGRAFÍA	Laurent Dailland
REPARTO	Catherine Frot, Jean d'Ormesson, Hippolyte Girardot, Arthur Dupont, Jean-Marc Roulot, Arly Jover, Brice Fournier
PRODUCTORA	Armada Films / Vendôme Production / Armada Films Production
GÉNERO	Comedia | Biográfico. Cocina
SINOPSIS	Filme inspirado en la extraordinaria historia de la cocinera privada del presidente francés François Miterrand. Hortense Laborie, una prestigiosa chef del Perigord, se convierte en la responsable de las comidas presidenciales en el Palacio del Elíseo. (FILMAFFINITY)

Foto del dia

Col·lecció Finestres: Porta i finestra, 

antiga estació de Valderrobres. 

29 de març del 2013

Frase del dia

Mientras alguien te descuida, siempre hay alguien que daría lo imposible por tenerte en su "vida".

Llibres que he llegit

El segon llibre llegit aquestes vacances de Setmana Santa ha estat aquest:
JO, PER DAMUNT DE TOT.
de Katherine Pancol.

La Sophie i l'Antonie s'estimen. Ho tenen tot per ser feliços, però no acaben de sentir-se satisfets amb les seves vides. Sobretot ella, que està disposada a fer el que calgui per trobar la clau de la felicitat.
Text de contraportada
L’equació que presenta la història de Jo, per damunt de tot és d’aquelles que atraparà el lector des del seu plantejament fins a la darrera pàgina de la novel·la. La Sophie estima l’Antoine. L’Antoine estima la Sophie. Però, malgrat l’estat de permanent felicitat en què viu instal·lada al costat del seu estimat, la Sophie vol alguna cosa més que ser només la seva ombra i el seu reflex. Vol ser ella mateixa, per damunt de tot, definir el seu jo davant del món. Però no li resultarà gens fàcil, tenint en compte que ha après a viure d’acord amb les premisses bàsiques i estereotipades del que se suposa que cal fer per ser feliç. Com podem acceptar la contradicció que ens impulsa a seguir buscant sistemàticament més enllà del que tenim? Per què ens passa? On es troba la veritable clau de la felicitat? Serà a través d’algú altre, que la trobarem?
(la butxaca)

Foto del dia

Col·lecció Finestres: Antiga estació de Valderrobres. 

29 de març del 2013

Frase del dia

Confía en el tiempo, que suele dar dulces salidas a muchas amargas dificultades.

                      Miguel de Cervantes

Experiències... L'hort de casa

Després de l'hivern totalment inactiu, toca posar al dia l'hort de casa. Avui he gaudit de tocar la terra, del Sol que feia i de la presència i ajuda inestimable del meu pare.

Hem tret totes les males herbes. Proper pas remoure bé tota la terra.

 Resultat final de la feina

 El meu pare treballant a tope.

Aquí portavem la meitat, uff quina feinada.