dissabte, 9 de gener de 2021

Frase del dia

 


Llibres que he llegit

 


Començo el 2021 llegit aquest llibre de l'Enric Larreula, La vida promesa. Val molt la pena i també cal llegir el llibre dels anys 90 Terres Verges.

Sinòpsis

Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.

És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.

Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.

Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?

dissabte, 26 de desembre de 2020

Frase del dia

 


Foto del dia


 Cau el dia als Caus

Llibres que he llegit

 



A l'any 2001 encara erem subscriptors del Cercle de Lectors vam comprar aquest llibre de l'Anna Quindlen, però va quedar al prestatge sense llegir. Durant aquests dies estic endreçant i recol·locant coses a l'estudi i ara si 20 anys després he gaudit d'aquest llibre de lectura ràpida i de reflexions necessaries per ser conscients de la vida .

"Vaig aprendre a estimar el camí, no la destinació. Vaig aprendre que això no és un assaig general, i que l'únic que podem donar per segur és el present"

Anna Quindlen