dimecres, 10 de novembre del 2021

Foto del dia


 Estany de Puigcerdà, setembre del 2021

Frase del dia

 


Llibres que he llegit

 

NO MIRIS ENRERE 

de David Castillo


D'aquells llibres que queden en el prestatge de casa durant 20 anys i el trobes, te'l mires i l'acabes gaudint

Premi Sant Jordi 2001
 No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, però, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicà. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el durà a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostàlgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciència. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinàmic, on els descobriments de la pròpia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa càlida i àgil.Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:Fragment 1. Capítol 2, pàg. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, però la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferències que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tòpics que només servien per tranquil·litzar-me esporàdicament cada cop que es produïa una nova crisi."Fragment 2. Capítol 2, pàg. 87 "El barri on vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com aquesta en què els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."







dimarts, 8 de juny del 2021

Foto del dia

Un viatge en soletat!

Frase del dia

Llibres que he llegit

Avui he acabat el llibre de l'Albert Om. El dia que vaig marxar. M'agradat tornar imaginar els paisatges i ciutats de la Provenca, però no m'acabat d'emocionar la història en general.

dimarts, 18 de maig del 2021

Imprescindibles... Franco Battiato

Bon viatge!!!

Llibres que he llegit

Aquesta passada setmana he acabat de llegir el llibre que m'ha regalat l'Àngels per Sant Jordi. "El Río baja sucil" de David Trueba. Amb Trueba tinc un greu problema m'agrada sempre tot el que fa i diu, aquest llibre una mica diferent però amb personatges amb molta força. Una manera d'explicar les coses que sempre em captiva. De lectura senzilla i agradable d'anar llegint, però m'ha deixat una sensació extranya al acabar. Sempre Trueba!!

Frase del dia

dilluns, 3 de maig del 2021

Foto del dia


 Masia de Les Vendranes de Vacarisses. Gener 2021

Frase del dia

 MENTRE PERSEGUIM L'INASSOLIBLE

FEM IMPOSSIBLE ALLÒ QUE ÉS REALITZABLE


Robert Ardrey

Llibre: Mil pessics de saviesa d'Antoni Bolinches

dissabte, 9 de gener del 2021

Frase del dia

 


Llibres que he llegit

 


Començo el 2021 llegit aquest llibre de l'Enric Larreula, La vida promesa. Val molt la pena i també cal llegir el llibre dels anys 90 Terres Verges.

Sinòpsis

Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.

És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.

Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.

Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?